Así se diagnosticabna las enfermedades en el Antiguo Egipto هكذا، جرى تشخيص الأمراض في مصر القديمة This is how diseases are diagnosed in Ancient Egypt - <center> Fénix Traducción فينيق ترجمة Phoenix Translation </center> Fénix Traducción فينيق ترجمة Phoenix Translation : Así se diagnosticabna las enfermedades en el Antiguo Egipto هكذا، جرى تشخيص الأمراض في مصر القديمة This is how diseases are diagnosed in Ancient Egypt

2013-06-04

Así se diagnosticabna las enfermedades en el Antiguo Egipto هكذا، جرى تشخيص الأمراض في مصر القديمة This is how diseases are diagnosed in Ancient Egypt

Un antiguo manual egipcio describe el tratamiento de las fracturas, dislocaciones, tumores y otras afecciones quirúrgicas.
 ¿Cómo se diagnosticaba y trataba la enfermedad en el antiguo Egipto?
 "Instrucciones para curar una herida abierta en la cabeza que ha atravesado el hueso golpeando el cráneo y dejando el cerebro al descubierto". Así comienza el ejemplo número seis del Libro de las heridas. Este antiguo manual egipcio, escrito hacia el 1600 aC, describe el tratamiento de las fracturas, dislocaciones, tumores y otras afecciones quirúrgicas. El historiador griego Herodoto, que vivió en el siglo V aC, se maravilló de la gran cantidad de médicos que había en Egipto, así como de su grado de especialización. "Cada médico se ocupa de una enfermedad y no de varias", escribió, "y el país entero está lleno de médicos; pues hay médicos de los ojos, de la cabeza, de los dientes, del estómago y de las enfermedades raras".
El respeto hacia la medicina comenzaba en la propia corte. Uno de los personajes más influyentes del reino era el médico superior, y había incluso un especialista muy importante que se encargaba de regular los intestinos del faraón.
Los médicos acudían a unas academias especiales, donde aprendían la anatomía y el uso de las hierbas. También aprendían a leer y escribir, gracias a lo cual redactaron diversos manuales que han llegado hasta nuestros días.
Mens sana in corpore sano

El Libro de las heridas, por ejemplo, enseña a los médicos a aprovechar al máximo el sentido del tacto, a palpar las heridas con las manos y a diagnosticar tumores comparándolos con la textura de la fruta. Los manuales también exponían algunos principios modernos de diagnóstico, contemplando la relación existente entre los estados de ánimo y el bienestar físico. Un médico, por ejemplo, señala que su paciente está "demasiado deprimido para comer", en tanto que otro, al observar el abatimiento de su paciente, anota que "tiene cara de haber llorado".
Los médicos egipcios comparaban el funcionamiento interno del cuerpo con el sistema de canales de riego que sostenía la agricultura. Consideraban que la estructura corporal dependía de un sistema de vasos, o metu, que, partiendo del corazón, distribuían por todo el cuerpo los líquidos necesarios para la buena salud. Del mismo modo que el bloqueo de los canales de riego producía malas cosechas, la obstrucción del metu originaba un deterioro de la salud. Los antiguos egipcios no aprendieron los rudimentos de la anatomía y la fisiología por medio de la disección ?que estaba prohibida?, sino observando atentamente la extracción de órganos durante el proceso previo al embalsamamiento y la momificación.

Sangre de murciélago
Los médicos egipcios acudían a atender a sus pacientes provistos de toda una serie de pociones y remedios, con ingredientes tan extraños como pezuña de asno calcinada o grasa de serpiente. Muchos medicamentos eran de origen animal ?para elaborarlos se empleaban con frecuencia sesos de cerdo, bazo o hígado de buey, y grasa de hipopótamo?, en tanto que otros eran de procedencia más exótica. La sangre de murciélago, la vejiga de tortuga y el hígado de golondrina eran algunos de los ingredientes indicados para el tratamiento de las enfermedades oculares, bastante frecuentes en el antiguo Egipto.
Las drogas se clasificaban por sus efectos y no por sus ingredientes. Los tarros se etiquetaban, por ejemplo, "Para oír mejor" o "Para curar el dolor de tripa". Las instrucciones de uso "siempre presentes" eran muy estrictas. Algunas drogas se mezclaban con vino, otras se usaban para hacer bizcochos, y todas las dosis se calculaban con la mayor precisión. La medicación combinada era frecuente en el antiguo Egipto: en muchos tratamientos se prescribían ungüentos y supositorios además de medicamentos por vía oral.
Señales y símbolo
Un dibujo médico tradicional señala algunos de los 700 puntos en los que se pueden clavar agujas de acupuntura. Los puntos están situados a lo largo de 14 canales de energía (los meridianos), 12 de los cuales están vinculados a órganos específicos. Para que no haya enfermedades, el flujo de energía a través de los meridianos debe ser armónico. Un antiguo objeto decorativo de laca (arriba) muestra el símbolo del yin y el yang, las dos fuerzas opuestas.


 
 
 

 
 
 يحتوي دليل مصريّ قديم على توصيفات علاج الكسور، الخلع، الأورام وأمراض تحتاج عمليات جراحيّة أخرى.
 

لكن، كيف جرى تشخيص الأمراض في مصر القديمة؟


يبدأ المثال السادس في قسم الجروح من الكتاب / الدليل، بالقول:

"مباديء لعلاج الجرح المفتوح في رأس، قد تعرّض للضرب على الجمجمة، ما أدّى لحدوث فتحة فيها". 

تعود كتابة هذا الدليل المصريّ القديم إلى نحو العام 1600 قبل الميلاد، حيث وصف علاجات للكسور، الخلع، الأورام وأمراض كثيرة أخرى.
 
 لقد عبّر المؤرّخ اليوناني هيرودوت، الذي عاش خلال القرن الخامس قبل الميلاد، عن دهشته من الكمّ الهائل من الأطباء في مصر وقتها، كما أنّه دُهِشَ من درجات الإختصاص المتوفرة عندهم، حيث قال:

"إختصَّ كل طبيب بمرض معيّن لا بأمراض عديدة، بحيث نجد أطباء عيون، أطباء رأس، أطباء أسنان، أطباء معدة وأطباء للأمراض النادرة".



ساد احترام الطبّ في مصر القديمة في المحكمة العليا ذاتها. حيث مثّل الطبيب الأكبر أحد الشخصيّات الأكثر نفوذاً، واعتُبِرَ أخصائيّ ذو أهميّة خاصّة من قام بمهمة متابعة صحّة أمعاء الفرعون.

حصَّل الطبيب الأخصائيّ دراسته في أكاديميّات خاصة، ليتعلّم التشريح وإستعمال الأعشاب. كذلك، يتعلّم القراءة والكتابة، وذلك بفضل كتيبات متنوعة، قد بقي نسخاً منها حتى وقتنا هذا.


علَّمَ كتاب الجروح، على سبيل المثال لا الحصر، الأطباء على الإستفادة القصوى من حاسّة اللمس، بحيث تُفحَصْ الجروح بالأيدي وتُشخَّص الأورام بالمقارنة مع ملمس نسيج الفاكهة. كذلك، عرضت الكتيبات لبعض مباديء التشخيص الحديث من خلال التأمُّل بالعلاقة القائمة بين حالات نفسيّة والراحة الجسديّة.
 
 يُشير أحد الأطباء، على سبيل المثال، لأنّ مريضه "مُكتئب جداً بسبب تناول الطعام"، كما يُشير طبيب آخر، إثر ملاحظته حالة قنوط عند مريضه، قائلاً:"يُوحي وجهه بالبكاء المتواصل".


قارن أطباء مصر القديمة بين العمل الداخليّ للجسم ونظام الريّ عبر القنوات في الزراعة. حيث اعتبروا أنّ بنية الجسم تتوقّف على نظام أوعية، والتي تتفرّع من القلب، لتُوزِّع السوائل الضرورية لصحّة جيدة في كامل الجسد. 
 
فكما أنّ إغلاق قنوات الريّ، سيؤدي للحصول على مواسم سيّئة، فإنّ عرقلة مجاري الأوردة، سيسيء للصحّة. 
 
لم يتعلّم المصريون القدماء أساسيّات علم التشريح وعلم وظائف الأعضاء من خلال التشريح ذاته، والممنوع لديهم وقتها؟! بل من خلال الملاحظة الدقيقة خلال إستخراج الأعضاء قبل إجراء عمليّة التحنيط  والتحويل لمومياء.


اهتمّ الأطباء المصريون بمرضاهم عبر تقديم سلسلة علاجات وعمليات، وأحياناً، بإستخدام مواد غريبة كحافر حمار مكلّس أو دهن أفعى. فالكثير من الأدوية ذو أصل حيواني؟ ولأجل تحضيرها: 
 
إستخدموا نخاعات الخنزير، طحال العجل، دهن فرس النهر، كما أنّ أدوية أخرى تأتي من مصادر أكثر غرابة مثل دم الخفّاش، مثانة السلحفاة وكبد السنونو، والتي جرى استخدامها لعلاج أمراض العيون، وشاع إستخدامها في مصر القديمة.


جرى تصنيف الأدوية بحسب آثارها؛ وليس بحسب مكوناتها.
 
 فقد كتبوا على عبواتها، على سبيل المثال: 
 
"لأجل الإستماع بشكل أفضل" أو "لأجل علاج آلام البطن". 
 
مباديء الإستخدام "حاضرة دوماً" وصارمة جداً. 
 
جرى خلط بعض الأدوية مع النبيذ، وإستخدموا بعضها الآخر لصنع المخبوزات المُحلاة، وحُسِبَت الجرعات بدقّة كبرى. 



إشارات ورموز


يُشير رسم طبي تقليديّ لبعض النقاط السبعمائة، التي يمكن وخز الإبره بها في الجسم. حيث تتوزّع تلك النقاط بطول 14 قناة طاقة (خطوط طول)، ترتبط 12 منها بأعضاء محدّدة بالجسم.
 
 وكيلا نُصاب بالأمراض:


يجب أن يحصل إنسجام وتناغم في تدفق الطاقة في خطوط الطول تلك. وفي الصورة أعلاه نجد رسماً زخرفياً من الصمغ: يبيّن رمز يحاكي رمز الينغ واليانغ الصينيّ الشهير ويخصّ القوى المُتعارضة.

ليست هناك تعليقات: